HIPERMETROPIA

La hipermetropia és un defecte visual molt freqüent. És l’estat refractiu de l’ull en que els rajos de llum que provenen d’un objecte situat a una distància llunyana (a partir de 5 ó 6 metres) focalitzen en un punt per darrere de la retina. Però a diferència de la miopia, l’ull hipermerop pot corregir aquest defecte amb l’acomodació (quan la graduació no és excessivament alta o no existeix presbícia), que és el mateix mecanisme que s’utilitza per enfocar les imatges d’aprop. És per això que moltes vegades la hipermetropia passa desapercebuda en nens petits perquè normalment els controls visuals a l’escola es basen en l’agudesa visual de lluny i poc més, d’aquí la necessitat de fer un bon examen visual a una centre sanitari d’òptica des de ben petits. Les hipermetropies altes o unilaterals (d’un sol ull) poden donar lloc a ambliopies (ull gandul) per això és tant important la detecció precoç.

Les possibles causes d’aquest defecte refractiu són una reduïda longitud axial de l’ull, una curvatura de la còrnia o cristal•lí més petita del normal, un índex de refracció dels medis baix, una excessiva distància entre el cristal•lí i la còrnia o per absència del cristal•lí.

Podem sospitar que tenim hipermetropia si tenim molèsties quan fem feines d’aprop com llegir, escriure, cosir, .... Hem de pensar que si a un hipermetrop li suposa un esforç veure-hi correctament de lluny, aquest esforç serà molt més gran quan vulgui mirar d’aprop. Aquestes molèsties són mals de cap, fatiga visual i general, picor d’ulls, visió borrosa, mandra a l’hora de llegir, ... això en nens es pot traduir en un rebuig a estudiar.

El tractament en aquest cas seria la prescripció d’ulleres, lents de contacte o la cirurgia refractiva si s’escau.


Diseño web realizado por Aciertaweb