MIOPIA

La miopia és el defecte visual més freqüent. És l’estat refractiu de l’ull en que els rajos de llum que provenen d’un objecte situat a una distància llunyana (a partir de 5 ó 6 metres) focalitzen en un punt per davant de la retina. Així doncs, la imatge que es formarà a la retina serà borrosa.

La miopia es pot classificar en dos grans grups: miopia estructural i miopia funcional.

La miopia estructural és la que té una causa d’estructura anatòmica, quan la longitud axial de l’ull, la curvatura de la còrnia o del cristal•lí, o l’índex de refracció dels medis és excessiu. Pot ser congènita o degenerativa, aquesta última és hereditària i més severa ja que causa una progressiva reducció de l’agudesa visual.

La miopia funcional és quan no hi ha patologia ocular i la seva estructura predisposa una focalització correcta, tot i això, els factors ambientals modifiquen l’estat refractiu.

Aquesta miopia apareix normalment en edat acadèmica com a una adaptació al medi per l’exigència visual en feines d’aprop (estudiar, escriure, ...). Actualment també afecta a persones adultes que utilitzen durant moltes hores l’ordinador com a eina de treball, a les que estudien unes oposicions, ...

La simptomatologia de la miopia no corregida consistirà en una mala agudesa visual de lluny, fer ganyotes amb els ulls per veure-hi millor de lluny, apropar-se quan mira la televisió o quan llegeix, mal de cap ocasional, ...

Hi ha diferents mètodes de tractament per la miopia, des de les ulleres o lents de contacte “toves” per corregir-la, passant per les ulleres bifocals o lents de contacte rígides permeables al gas per controlar-la, fins a la teràpia visual per controlar-la també o fins i tot per reduir-la en alguns casos. A part, també hi ha l’opció de la cirurgia refractiva.


Diseño web realizado por Aciertaweb